Durant les últimes dècades, el món ha desenvolupat una forta concentració de la població a les zones urbanes. Segons les perspectives d’urbanització mundial  de l’any 2014, elaborades per les Nacions Unides, s’estima que l’any 2050 el 66% de la població mundial viurà a les ciutats. Aquest model genera oportunitats i alhora planteja nombrosos problemes de sostenibilitat en matèria d’habitatge, infraestructures, serveis bàsics, seguretat alimentària, salut, educació, treballs decents, seguretat i recursos naturals, entre d’altres.

Per donar resposta a aquests reptes, l’Assemblea General de les Nacions Unides el 20 d’octubre de 2016 va aprovar a Quito, Equador, el document final de la Conferència de les Nacions Unides sobre l’Habitatge i Desenvolupament Urbà Sostenible (Hàbitat III). Aquest document inclou la Nova Agenda Urbana, coneguda com a “Declaració de Quito sobre Ciutats i Assentaments Humans Sostenibles per a Tothom”, que cerca l’assoliment d’un model de desenvolupament urbà que sigui sostenible des de les vessants social, ambiental i econòmica.

Les Nacions Unides, amb les diverses oficines, comissions i programes que la conformen, aborden un seguit de problemàtiques vinculades als assentaments humans, el desenvolupament social, la protecció mediambiental, el desenvolupament sostenible o el canvi climàtic entre altres. En aquest context es situen les conferències o documents que s’esmenten en la Nova Agenda Urbana, aprovada en la Cimera de Quito de l’any 2016.

A més del Programa Habitat, responsable de la proposta de la Nova Agenda Urbana, també han incidit en els principis inspiradors d’aquest document, les Cimeres de la terra, com a generadores de les idees i conceptes relacionats amb la sostenibilitat, el seu darrer document és Rio +20; les Conferències de les Parts (COP) sobre el canvi climàtic, algunes de les actuacions del Programa de Nacions Unides per al Desenvolupament (PNUD) i els objectius desenvolupament sostenible (ODS)

En el marc europeu, el maig del 2016, per invitació de la presidència neerlandesa del Consell de la Unió europea es va dur a terme la reunió informal de ministres responsables dels assumptes urbans que van signar l’anomenat Pacte d’Amsterdam, que conté els elements i marc operatiu de l’Agenda Urbana Europea.

L’ODS#11 de l‘Agenda per al Desenvolupament Sostenible 2030 proposa “aconseguir que les ciutats i els assentaments humans siguin inclusius, segurs, resilients i sostenibles“.

A més, l’Agenda Urbana catalana integra els objectius de desenvolupament sostenible que tenen una dimensió urbana:

ODS #1– Fi de la pobresa
ODS #3 – Salut i benestar
ODS #6 – Aigua neta i sanejament
ODS #7 – Energia neta i assequible
ODS #9 – Indústria, innovació, infraestructures
ODS #12 – Consum i producció responsables
ODS #13 – Acció pel clima

D’altra banda, l’Agenda Urbana de Catalunya afegeix objectius que no provenen, de forma explícita, de l’Agenda 2030. Aquesta aportació singular, respon a la necessitat de “localitzar” els àmbits d’actuació a les especificitats del nostre país i de les nostres ciutats i territoris.